Estem preparats per a la pròxima avinguda?

Estem segurs davant d’una avinguda o una inundació?

No estem prou protegits en totes les zones del municipi. A Elx coneixem llocs on una pluja intensa torna a posar en perill habitatges, comerços, carreteres i persones. La seguretat no es pot mesurar únicament per les obres anunciades o per la neteja d'un tram de llit. Cal mirar el recorregut complet de l'aigua, des que cau a les serres fins que arriba a la ciutat, al camp i a les zones baixes del sud.

En els últims anys ens hem acostumat a conviure amb avisos per calor, vent, pluja i fenòmens costaners. El canvi climàtic està modificant les condicions en què vivim, amb temperatures més elevades i períodes secs que conviuen amb episodis de precipitació intensa. A aquest escenari s'afegeix un territori profundament transformat. On abans l'aigua trobava espai per a estendre's, hui troba carreteres, murs, habitatges, indústries i carrers.

Des de MeteoElx veiem la necessitat d'actuar sobre totes dues realitats: el comportament de la pluja i la resposta del territori. Les mesures de protecció han d'arribar a les conques i a les persones exposades, no quedar-se en actuacions aïllades. Les obres hidràuliques, el manteniment i la vigilància han de formar part d'una mateixa estratègia.

Per a entendre per què hem arribat fins ací cal retrocedir en el temps. Les inundacions no comencen el dia que plou. Les seues conseqüències també es preparen durant dècades, a través de la manera com ocupem i transformem el sòl.

El sud del municipi sempre ha sigut com el veiem hui?

No. El paisatge del sud del terme d'Elx és el resultat de segles de transformació. L'antic Sinus Illicitanus, el golf d'Elx, va donar pas a un territori de llacunes, marjals i saladars mitjançant l'evolució de la costa i l'acumulació de sediments. Bona part dels terrenys que hui veiem cultivats pertanyen a aquesta història de zones humides i terres baixes.

La necessitat de guanyar sòl agrícola va impulsar una gran transformació entre els segles XVII i XX, amb especial importància de les actuacions del XVIII. Es va construir una xarxa d'assarbs per a drenar el terreny i evacuar les aigües sobrants. Així va ser possible mantindre productius sòls amb poc de pendent i convertir espais humits en camps de cultiu.

Aquella transformació va permetre alimentar la població i sostindre l'economia del Camp d'Elx. No podem entendre la nostra agricultura sense aquesta capacitat per a conduir, repartir i evacuar l'aigua. Però tampoc podem oblidar que se'n van modificar els recorreguts i que el funcionament d'àmplies zones va passar a dependre d'una xarxa hidràulica construïda per l'ésser humà.

El Derramador, els Carrissals i els saladars formen part d'aquest paisatge. La terra que hem guanyat per a cultivar continua estant en una posició baixa. Quan arriba una aportació important, l'aigua torna a buscar eixida a través d'aquest territori. La xarxa que el manté sec en condicions habituals ha de rebre aleshores un volum molt superior en poc de temps.

Què va canviar amb els regadius i el creixement de la ciutat?

El desenvolupament de les grans companyies de regs va permetre disposar de nous recursos per al camp. Es van ampliar els regadius i es va portar aigua a terrenys on abans la producció depenia molt més de la pluja. La transformació agrícola va anar acompanyada després d'un creixement urbà i industrial que va canviar l'escala d'ocupació del municipi.

Elx va rebre el títol de ciutat d'Amadeu I en 1871. Durant el segle XX, la indústria del calçat i les seues activitats auxiliars van impulsar una expansió extraordinària. Van créixer barris com Carrús, Casablanca i Sant Antoni, i la ciutat es va estendre sobre terrenys les aigües dels quals havien trobat eixida cap al camp i cap al Vinalopó.

Després van arribar nous desenvolupaments a l'est, autovies, carreteres i una ocupació cada vegada major de l'entorn rural. La construcció agrícola menuda, la «faeneta», va donar pas en moltes parcel·les a un habitatge de camp de majors dimensions. Van aparéixer tancaments, murs, accessos i carrers entre propietats. Alguns recorreguts de barranc van quedar incorporats a aquesta xarxa de camins.

L'aigua continua responent al pendent, encara que sobre el terreny hàgem canviat els usos. Els tancaments la desvien, els vials la concentren i les superfícies impermeables n'acceleren l'arribada als punts baixos. Allò que abans podia estendre's per un camp troba ara una casa o una carretera. Barbasena i Sant Antoni mostren amb claredat aquesta superposició entre el recorregut de l'aigua i l'ocupació humana.

Per què una pluja intensa pot causar problemes tan de pressa?

Perquè una conca concentra l'aigua que cau sobre tota la seua superfície i la condueix cap a les zones baixes. Quan les aportacions arriben amb rapidesa i superen la capacitat dels passos, col·lectors o canals, l'excés circula per la superfície. Aleshores un carrer o un camí pot funcionar com un llit.

En el nostre seguiment del territori, les pluges que superen els 50 mm en una hora a les conques vessants són una situació d'especial preocupació. Un mil·límetre equival a un litre per metre quadrat: parlem d'una quantitat important d'aigua caient sobre una superfície extensa en molt poc de temps. En els episodis que hem observat, els acumulats de 50 a 80 mm han acompanyat problemes importants en zones del municipi.

Per això seguim la intensitat, l'acumulat i el lloc on plou. Una persona pot veure poca pluja des de sa casa mentre a la capçalera del barranc s'està generant l'aportació que arribarà després. Conéixer què ocorre aigües amunt permet actuar abans de tindre l'aigua davant. Aquesta és una de les raons per les quals la vigilància meteorològica local resulta tan important.

Per què es repeteixen les inundacions a Sant Antoni i a la carretera de Santa Pola?

El barranc de Sant Antoni recull les aigües de la zona de la serra de Ferriol i baixa cap a l'est i el sud de la ciutat. En el seu recorregut trobem sectors urbanitzats, infraestructures i terrenys agrícoles. Altabix i Travaló formen part d'aquest entorn on les aportacions del barranc i la pluja sobre la mateixa ciutat es troben amb carrers, avingudes i passos de capacitat limitada.

Un dels punts que coneixem bé és l'encreuament amb la CV-865, la carretera d'Elx a Santa Pola, i l'entorn del camí vell de Santa Pola. Allí es repeteixen les afeccions a camps i propietats. El Ventorrillo Durá és una referència coneguda d'aquests episodis. L'aigua arriba des d'aigües amunt i, en perdre un recorregut prou definit i capaç d'evacuar-la, s'estén pels terrenys pròxims.

Als sectors urbanitzats, els carrers i les avingudes passen a conduir part de l'escorrentia. Al camp, aquesta mateixa aigua arriba a parcel·les i accessos. Són dues manifestacions d'un mateix problema: la continuïtat del drenatge des de la capçalera fins a la zona d'eixida. Actuar només on veiem la inundació deixa fora el que passa a la resta del recorregut.

La protecció d'aquesta zona exigeix atendre el barranc com un conjunt. Cal donar continuïtat al pas de l'aigua, resoldre els punts on es concentra i evitar que habitatges, comerços i carreteres continuen rebent l'excés de les avingudes.

Què ocorre a Barbasena i als Arcs?

A ponent del municipi trobem un altre conjunt de zones exposades, a l'entorn d'Algoda, Matola i Algorós. Els barrancs de Barbasena i dels Arcs condueixen aportacions des de les zones altes cap a terrenys cada vegada més plans i ocupats. El problema apareix quan l'aigua perd un llit continu i suficient i s'ha de repartir entre camins, parcel·les i infraestructures.

A Barbasena, part del recorregut coincideix amb el camí que porta el seu nom o discorre al costat. Allò que en temps sec és un accés habitual pot convertir-se durant una avinguda en un corrent amb capacitat d'arrossegament. Els habitatges disseminats, els murs i els passos entre propietats formen part de l'espai pel qual aquesta aigua ha de circular.

L'arribada a la CV-875, a l'entorn de Matola i dels accessos a les estacions ferroviàries, és especialment important. Allí les aigües es reparteixen i aprofiten també el pendent de la carretera. L'afecció no es limita al terreny agrícola: arriba a la circulació i als accessos de les persones que viuen o treballen a la zona.

Els Arcs presenta igualment un recorregut que s'ha d'entendre des de la seua conca fins a les zones baixes d'Algoda. En tots dos casos necessitem solucions que restituïsquen la continuïtat del drenatge i reduïsquen l'exposició de les propietats i els camins. L'aigua que s'evacua d'un punt ha de trobar una eixida adequada en el següent. En cas contrari, el problema simplement es desplaça aigües avall.

Com acaba el Vinalopó i per què preocupa el seu tram final?

El Vinalopó dona nom a tres comarques i, tanmateix, en el seu tram final depén d'una eixida molt condicionada per les transformacions del territori. Al sud del municipi, a Daimés i a l'entorn de Santa Fe, el riu discorre per un canal estret i entrega les seues aigües a l'assarb de Dalt, integrat en la xarxa que les condueix cap a la mar a través de l'àmbit de les salines de Santa Pola.

Ací es troba un dels grans problemes del sistema: les aportacions d'una conca extensa arriben a una plana l'evacuació de la qual depén de canals i assarbs. La capacitat d'aquesta eixida és decisiva. Quan l'aigua arriba més de pressa del que pot evacuar-se, s'acumula i s'estén pels terrenys baixos, afectant l'espai agrícola, els habitatges i els accessos de l'entorn.

La transformació històrica d'aquesta zona va permetre mantindre terres productives, però va deixar una relació estreta entre el drenatge del camp i el desguàs del riu. Per això no basta actuar sobre un tram aïllat del Vinalopó. Cal resoldre el funcionament de la seua part final i de la xarxa que rep les seues aigües.

A més, la salinitat i els sediments en condicionen l'aprofitament agrícola. Els usos s'orienten a cultius resistents, palmeres o mescles amb aigües de millor qualitat. Es planteja així una doble necessitat: millorar l'aprofitament del recurs i assegurar una eixida suficient quan arriba una avinguda. L'aigua escassa dels períodes secs i l'excés concentrat dels episodis intensos formen part del mateix territori.

És segur utilitzar el llit urbà quan s’esperen pluges?

El llit del Vinalopó travessa la ciutat de nord a sud i els seus laterals s'utilitzen diàriament per a passejar i fer esport. Però continua sent l'espai pel qual circula una avinguda. El seu aspecte tranquil durant bona part de l'any no canvia aquesta funció.

Quan plou intensament, el riu rep les aportacions d'aigües amunt i també els sobreeiximents del drenatge urbà. En els episodis de crescuda que hem observat, el nivell augmenta de manera important al tram meridional, cap als ponts i la EL-20. Al mateix temps, la xarxa de clavegueram pot entrar en càrrega i expulsar aigua pels registres, alçant tapes i produint columnes d'aigua per la pressió acumulada.

La presència de passejants i esportistes obliga a anticipar les decisions. Des de MeteoElx defensem que, quan s'esperen pluges significatives amb risc de crescuda, s'advertisca la població i es tanque preventivament l'accés als espais exposats del llit. No cal esperar que l'aigua ocupe el passeig per a intervindre.

El riu i la xarxa urbana formen un sistema connectat. La vigilància de la pluja a les capçaleres i de l'evolució de l'episodi permet disposar d'informació abans que la situació es complique dins de la ciutat.

Per què també s’inunda Carrús nord?

Al nord de Carrús, especialment a l'entorn de Sant Crispí, es combinen un pendent important, una intensa transformació urbana i vials que concentren les aigües cap a determinats punts. Quan el drenatge no aconsegueix evacuar-les al ritme al qual arriben, es formen acumulacions i corrents superficials.

En episodis amb acumulats al voltant de 80 mm hem vist afeccions a comerços, vehicles arrossegats i dificultats greus de circulació. L'artèria nord de la ciutat pot quedar intransitable perquè el mateix carrer passa a conduir l'aigua. No cal que un riu es desborde per a patir una inundació urbana.

La resposta ha d'atendre tant la captació i l'evacuació com el recorregut superficial de l'excés. Els embornals, els col·lectors i els punts d'eixida han de funcionar com un conjunt. També cal preveure quins espais quedaran exposats durant l'episodi i actuar abans que la circulació i els accessos es convertisquen en un problema.

Aquest cas completa el recorregut per les zones que hem descrit: el risc està als barrancs, a la plana agrícola, al riu i també dins de la trama urbana. La prevenció ha d'abastar totes aquestes situacions.

Podem saber què està passant abans que arribe l’aigua?

Sí. Aquesta és precisament la funció amb què hem organitzat la xarxa MeteoElx. Tenim 49 observatoris distribuïts pel territori, amb estacions a les capçaleres dels barrancs i punts de control que permeten seguir l'evolució de la pluja al llarg dels seus recorreguts.

Vigilem també les zones veïnes al nord, amb un observatori a Alacant ciutat, un altre a Asp i dos punts al Vinalopó Mitjà. L'aigua no es deté en un límit municipal. Per a saber què pot arribar a Elx necessitem conéixer què està passant a les zones que aporten aigua cap al nostre entorn.

La integració ràpida de tots els registres ens permet observar l'episodi des del primer minut. La representació mitjançant polígons de Voronoi organitza les àrees d'influència de les estacions i facilita una lectura immediata d'on es concentra la precipitació. Veiem els acumulats, les intensitats i l'evolució de les zones que necessiten més atenció.

Aquesta informació s'interpreta amb el coneixement del terreny: les conques, els pendents, els punts de concentració i les zones on s'han produït incidències. Així podem reconéixer l'augment del risc mentre la pluja està caient aigües amunt, abans que les seues conseqüències apareguen als llocs més vulnerables.

En les pluges passades hem demostrat la nostra capacitat per a seguir els episodis i aportar informació sobre l'evolució de les avingudes. Disposem de diversos sistemes redundants per a mantindre el seguiment. La finalitat és molt clara: anticipar-nos a l'arribada de l'aigua i aportar informació útil per a prendre decisions a temps.

Si aquesta informació existeix, per què no s’aprofita?

Aquesta és la pregunta que ens fem a MeteoElx. Hem preparat mitjans, recursos i una xarxa d'observació pensada per a aquest territori. La nostra informació és real i està disponible des del minut zero de l'episodi. Tanmateix, no està integrada en els sistemes operatius de l'administració.

El resultat és que aquest treball queda en les nostres eines, en les xarxes socials i en el nostre propi coneixement i estudi del terreny. Continuem observant, registrant i explicant què passa, però falta el pas que connecte aquesta informació amb la resposta pública davant de les incidències.

Les obres hidràuliques són necessàries. També ho són la vigilància i la capacitat de decidir abans que arribe l'aigua. Una xarxa meteorològica local aporta continuïtat, proximitat i coneixement dels punts on comença el problema. Desaprofitar-la significa deixar fora una informació que ja existeix i que pot ajudar a guanyar temps.

Després de tants mitjans i tant de treball, és una autèntica llàstima. No demanem que es comence de zero: el coneixement està acumulat, els observatoris estan sobre el terreny i les dades arriben. El que falta és que aquesta informació trobe el seu lloc en la prevenció i en la resposta.

L'aigua seguirà els camins que li permeta el territori. La nostra responsabilitat és conéixer-los, reduir l'exposició i actuar a temps. A MeteoElx continuarem fent la nostra part, minut a minut.