Llevant no és una massa d’aire
Quan parlem d’una entrada de llevant estem descrivint, sobretot, la direcció des de la qual ens arriba el flux. Però això no ens diu necessàriament on es va formar originalment la massa d’aire. Una mateixa component de vent pot transportar aire de procedències distintes i amb característiques tèrmiques i d’humitat molt diferents.
Per això, per a esta situació resulta més correcte parlar d’una advecció mediterrània de llevant amb aire més fred en nivells mitjans, en lloc d’assignar-li automàticament una de les etiquetes clàssiques. Si volem determinar l’origen real de la massa necessitem seguir la seua trajectòria prèvia i no només observar la direcció del vent a la nostra zona.
La Mediterrània modifica l’aire que la travessa
La Mediterrània occidental no és un simple corredor. Una massa que recorre durant hores o dies les seues aigües pot modificar de manera important les seues característiques, especialment en els nivells baixos: guanya humitat, intercanvia calor amb la superfície marina i pot acabar comportant-se com una massa d’aire mediterrània.
En el nostre cas, l’interés meteorològic dels pròxims dies està precisament en eixa combinació: aire més fred en capes mitjanes i un flux amb recorregut marítim capaç de transportar humitat cap al nostre sector. Si coincideixen prou humitat, forçament i una estructura favorable de l’atmosfera, poden aparéixer precipitacions. La seua distribució i quantitat dependran de com acabe organitzant-se la situació.
Com s’anomenen les masses d’aire?
La classificació clàssica combina dos idees: la regió d’origen i si la massa s’ha format sobre continent o sobre oceà. D’ací sorgixen denominacions com àrtica marítima, àrtica continental, polar marítima, polar continental, tropical marítima i tropical continental.
Les masses àrtiques són les més fredes. Les polars arriben des de latituds altes i poden ser humides si el seu recorregut és oceànic o seques si procedixen del continent. Les tropicals són més càlides: marítimes quan arriben des de zones oceàniques subtropicals i continentals quan procedixen del nord d’Àfrica i el Sàhara.
Fred en altura: tàlveg, DANA i aire fred no són el mateix
També convé separar la massa d’aire de l’estructura dinàmica que l’acompanya. Un tàlveg és una elongació de baixes altures o pressió en nivells mitjans i alts; una DANA és una depressió aïllada en nivells alts separada de la circulació general; i una simple advecció freda en altura pot produir-se sense que existisca una DANA.
Per això parlar simplement d’aire fred en altura no basta per a descriure una situació completa. Cal mirar com està organitzat eixe aire fred, quina humitat hi ha per davall, quin és el recorregut del flux i quins mecanismes poden afavorir l’ascens de l’aire.
I què esperem ara?
Durant els pròxims dies l’evolució apunta a una entrada d’aire relativament més fred en nivells mitjans sobre la Mediterrània occidental i el nostre entorn. El flux de component est pot aportar humitat amb un recorregut marítim ampli. Eixa combinació obri la porta a algunes precipitacions, encara que la seua aparició, extensió i intensitat dependran de la configuració final de l’atmosfera.